La memòria

La memòria és un component electrònic del PC que pot rebre, emmagatzemar i subministrar informació. Està format per múltiples cel·les que actuen com diminuts condensadors capaços de retenir les càrregues elèctriques que reben i indicar, gràcies a elles, cada bit d’informació.

Per regla general, en parlar de memòria es fa referència a la memòria RAM, Random Acces Memory, memòria d’accés aleatori, que constitueix la zona de treball del microprocessador. Tots els programes i dades que maneja el processador s’emmagat-zemen temporalment en aquesta memòria, capaç d’accedir i emmagatzemar qualsevol dada de forma ràpida i aleatòria.

Hi ha un gran número de modalitats de memòria RAM i altres tipus de memòria dotades amb característiques especials que els permet acomplir determinades funcions dins del PC. Avui dia, la majoria de components i perifèrics incorporen algun tipus de memòria.

UNITATS DE MESURA:

La unitat mínima d’informació que maneja un ordinador és un bit (b), i solament pot tenir dos valors, 0 o 1. Al combinar alguns bits poden crear-se números en format binari, en concret la unió de 8 bits s’anomena byte (B). En mode decimal un byte es converteix en una xifra amb valor entre 0 i 225.
Per manejar bits s’utilitzen els prefixos quilo (1.000), mega (1.000.000) o giga (1.000.000.000), per tant 1 Kb són 1.024, 1 Mb són 1.048.576 i 1 Gb són 1.073.741.824 bits.

TIPUS DE MEMÒRIA:

A l’interior de la unitat central d’un PC, hi ha diferents tipus de memòria que permeten el funcionament normal dels sistema. Es poden dividir en tres classes: la memòria ROM, la DRAM i la SRAM.

La memòria ROM: Read only memory, memòria de solament lectura. La seva característica principal és la seva capacitat per emmagatzemar, de forma permanent, la informació, sense comptar amb cap tipus d’alimentació elèctrica.
En l’actualitat s’utilitzen les memòries EEPROM, que fan la funció de les ROM però són electrònicament borrables i programables.
La memòria DRAM: Dinamic RAM, RAM dinàmica. És la memòria que més s’utilitza avui dia en la majoria dels PC’s. El principal avantatge que presenta és la seva alta densitat d’emmagatzemament, que li permet disposar d’una gran quantitat de bits en xips de memòria de dimensions reduïdes. En tenir un cost molt baix, els equips incorporen una gran quantitat d’aquesta memòria principal.
Però el principal inconvenient de la DRAM, és que la carrega que emmagatzema en cada una de les seves cel·les es consumeix amb rapidesa, per això és necessari que es refresqui o recarregui el contingut de forma constant per evitar la pèrdua de les dades emmagatzemades. El seu funcionament dinàmic obliga al processador a fer pauses continuades per accedir a totes les posicions de memòria amb l’objectiu de refrescar el contingut de les cel·les. En els Pentium antics això causava la pèrdua d’un 10 % del temps emprat pel processament, però amb l’arribada dels Pentium II i III el valor ha disminuït fins aproximadament un 1%.

Físicament apareixen en forma de SIMM’s o DIMM’s. Les SIMM’s són de 30 o 72 contactes. Els de 30 contactes poden manejar 8 bits cada vegada (s’han d’usar de 4 en 4) i els de 72, 32 bits (s’han d’usar de 2 en 2). Fan 8,5 cm (30 c.) i 10,5 cm (72 c.), i van connectats als sockets, generalment blancs, de la placa base.

Les DIMM’s són més allargades (uns 13 cm) i tenen 168 contactes i el seu socket és generalment negre. Poden manejar 64 bits d’una vegada pel que es poden usar d’1 en 1 en els Pentium en general. N’existeixen amb voltatge estàndard, 5 Volts, o reduït, 3,3 Volts.
La memòria SRAM: Static RAM, RAM estàtica. És molt més ràpida que qualsevol de les anteriors i s’utilitza com a memòria caché. No precisa de refresc continu per evitar la pèrdua de dades i això fa que arribi a assolir temps d’accés inferiors a 2 nanosegons ( 10-9 segons).